top of page
Buscar
  • Foto del escritorCarlos Renau Merce

CALLE JOSÉ GARCÍA (PEPITO GARCÍA)

Actualizado: 28 feb

Carrer del Forn Chic o de Sorolla (Plano de la la ciudad de 1588)

Calle de la Cárcel o Carrer de la Presó

Pasaje Mercado (1922)

Calle José García (1967)


Se denomino Carrer de Sorolla ya que existía un horno de una señora con el apellido de Sorolla.


Denominación antigua Carrer de Sorolla

Se llamó también, de la Cárcel, por estar situada en él la antigua Cárcel, hasta que se le dio el nombre de Pasaje del Mercado, en sesión de 18 de Enero de 1922, por ser el pasaje de entrada al Mercado situado en las Plazas de la Pescadería y Mayor.


DEL FORN XIC. (HORNO PEQUEÑO).

Debido al horno existente en la esquina con la calle Enmedio  Figura con este nombre en el plano de la Ciudad de 1588 del libro “Antigüedades” de Vicente Traver Tomás.


CALLEJÓN DE LA CÁRCEL. (CARRERÓ DE LA PRESÓ).

Se conoció con este nombre por dar la estrecha calle, entre la calle de Enmedio y la Plaza Vieja acceso al entonces nuevo Ayuntamiento, en cuyo sótano estaba la “presó”, o calabozos. Estos calabozos, eran los nuevos, frente a los “viejos” del antiguo edificio de la Cort de Governació, en la esquina de la Plaza de la Hierba y Ausías March, donde se ubicó la “cárcel vieja”.


PASAJE DEL MERCADO. (PASSATGE) DEL MERCAT).

Por constituir una travesía a la plazoleta, antiguo mercadillo, luego se convirtió en mercado del pescado, donde habían diversas casetas. ( Actualmente plazoleta es donde está la fuente de las Tres Gracias del escultor Adsuara donada por los Hermanos Bou a la ciudad frente la fachada sur del Ayuntamiento).

Denominación acordada en Sesión de 8 de Enero de 1922: “ Se acuerda que el callejón de la cárcel se llame Pasaje del Mercado”.

.

José García Gómez, conegut en Castelló com Pepito Garcia, (Castelló, 7 de febrer de 1897 - 3 de juliol de 1958), fon un músic, compositor i professor valencià. Autor del famós passodoble Rollo i Canya que s'interpreta durant les Festes de la Magdalena en la ciutat de Castelló.


Les seues primeres classes musicals les va rebre del seu pare, pianiste de professió. El seu pare, García-Cubero, era un professor de prestigi en Castelló i va coincidir en unes audicions en el guitarriste vilarrealenc Tàrrega. Als nou anys ya tocava l'orgue en les Escoles Pies i als dotze va intervindre en un concert al piano en el Teatre Principal.


Va obtindre per oposició una plaça de professor de piano en la Diputació i va crear la banda de música de la casa de Beneficència, aixina mateix va ser nomenat organiste de l'Ermitori de Lledó.

Creador de l'Orquesta Simfònica de Castelló, professor de l'Institut Francesc Ribalta, va conseguir gran popularitat, pero sobretot es va fer famós en guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de la capital de la Plana per a designar el passodoble que representaria a les festes fundacionals de la ciutat. Sense el seu Rollo i Canya serien impensables, en l'actualitat, molts dels actes de la semana gran.


El 22 de juliol de l'any 1922, va contraure matrimoni en la Basílica del Lledó en la chicona Pepita Guinot Pascual, oficiant la cerimònia el bisbe de Sogorp, Lluís Amigó. La parella va establir la seua vivenda en el número 22 del carrer Núñez d'Arce i pronte la família va començar a incrustar-se en la ciutat. El matrimoni va tindre cinc fills, Josefina, José, Alejandro, Luis i María Lidón.


El poeta de Castelló, Bernat Artola i el violiniste Tomás Viciano Remolar, foren veïns i amics de Pepito García.







72 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo
bottom of page